Nova exempció en els contractes d’arrendament
S’ha publicat el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer (BOE 304, de 18 de desembre).
El Reial decret llei modifica el Text refós de la Llei de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, afegint un apartat 26 al seu article 45.I.B. El nou apartat 26 introdueix una exempció que afecta els contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent a què fa referència l’article 2 de la Llei d’arrendaments urbans (LAU).
Aquesta norma entrà en vigor el dia 19 de desembre de 2018. En conseqüència, els contractes d’arrendament d’habitatge als quals fa referència l’article 2 de la LAU, és a dir, contractes d’arrendament d’habitatge, subscrits a partir del 19 de desembre de 2018, es troben exempts de gravamen.
Lloguers més llargs
El Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer (BOE 304, de 18 de desembre), modifica la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), establint que els contractes d’arrendament d’habitatge signats a partir del dia 18 de desembre de 2018 tindran una durada mínima de cinc anys, i set si el propietari és una persona jurídica. Això vol dir que, l’arrendatari podrà romandre al pis arrendat durant un període de cinc anys amb el mateix contracte, i 7 anys si l’arrendador és persona jurídica.
Per altra banda, s’introdueix també un nou mecanisme de pròrrogues tàcites, pel qual, transcorregut el període mínim de cinc anys anteriorment referit, o set si l’arrendador és persona jurídica, sense que cap de les parts hagi notificat a l’altre, al menys amb trenta dies d’antelació a aquella data, la seva voluntat de no renovar-lo, el contracte es prorrogarà necessàriament durant tres anys més.
No obstant això, no procedirà la pròrroga obligatòria del contracte, si un cop transcorregut el primer any de durada del mateix, l’arrendador comunica a l’arrendatari que té necessitat de l’habitatge arrendat per destinar-lo a habitatge permanent per ell mateix o pels seus familiars de primer grau de consanguinitat o per adopció, o pel seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial.
Límit a les garanties addicionals
Les parts podran pactar qualsevol tipus de garantia per assegurar el compliment d’obligacions de l’arrendatari, addicional a la fiança mínima legal. No obstant, i pel que fa als arrendaments d’habitatge, en contractes de fins a cinc anys de durada, o set pel cas de que l’arrendador sigui persona jurídica, el valor d’aquesta garantia addicional no podrà excedir de dos mensualitats de renda.
