Les pensions i la Seguretat Social són, sens dubte, el major repte que té l’economia espanyola en els propers anys. El sistema es troba en una situació de dèficit crònic, que fa difícil que les pensions no perdin poder adquisitiu. La Seguretat Social acumula anys de dèficit, i el Govern ha buidat pràcticament per complet el Fons de Reserva.
Per aquest motiu, cada vegada sembla més necessari, al costat d’una reforma del sistema, un canvi de mentalitat que incentivi l’estalvi individual.
En els últims temps, els estalviadors comencen a pensar en les aportacions o contractació de plans de pensions i les entitats que els comercialitzen llancen les seves millors ofertes per captar clients. Aquest costum s’explica, fonamentalment, per l’incentiu fiscal que generen determinats productes de previsió social.
A continuació fem un breu repàs dels principals productes d’estalvi per a la jubilació, deixant per a un article posterior els seus incentius i les seves conseqüències fiscals.
Plans de pensions (individuals, associats i d’ocupació)
Són vehicles d’inversió específicament dissenyats per a l’objectiu de jubilació, que és una de les contingències que permeten el rescat dels diners (també es pot fer en cas d’incapacitat, dependència o mort, o en altres supòsits excepcionals de liquiditat com malaltia greu o atur de llarga durada).
Els plans de pensions poden ser individuals, associats (quan el promou una associació o col·legi professional a la que el partícip ha de pertànyer) o d’ocupació (els promouen les empreses pels seus treballadors).
A través dels plans de pensions es pot invertir en qualsevol tipus d’actiu: actius del mercat monetari, renda variable i renda fixa. Aquest és un aspecte rellevant ja que la rendibilitat que ens proporcioni el pla dependrà (en part) dels actius en els quals inverteixi, que determinaran també el risc del producte.
En el moment del rescat, aquest es pot fer en forma de capital, en forma de renda, o pot ser mixt.
Plans de previsió assegurats (PPA)
Són assegurances que garanteixen, a més del capital invertit, una rendibilitat mínima , gràcies a tècniques actuarials. La necessitat de garantia implica que la inversió no pot assumir determinats nivells de risc i que, per tant, la rendibilitat objectiu que podem esperar serà limitada. Respecte a la resta de característiques (fiscalitat, contingències i supòsits excepcionals de liquiditat, rescat) són iguals que les dels plans de pensions.
Pla d’estalvi a llarg termini (CIALP i SIALP)
Aquests tipus de productes, que es van aprovar en la reforma fiscal de 2014, poden comercialitzar-se en forma de dipòsit (CIALP) o d’assegurança (SIALP).
L’aportació anual màxima és de 5.000 euros i garanteixen el 85% del capital, com a mínim, per això s’ajusta a perfils de risc conservadors i és previsible que inverteixi en renda fixa. Per aquest motiu no es poden esperar rendibilitats elevades.
Pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES)
Són assegurances l’objectiu de les quals és acumular un capital per a la jubilació i que permeten construir rendes vitalícies assegurades a partir d’aquest moment. L’avantatge fiscal es produeix en el moment de constitució de la renda.
Els PIES poden ser de rendibilitat mínima garantida, per a perfils conservadors, o de capitalització, sense rendibilitat garantida. Té liquiditat a partir del cinquè any, com els plans d’estalvi 5 i en les aportacions existeix un límit anual de 8.000 euros. En total (durant tota la vida del producte) únicament es poden acumular 240.000 euros.
Una vegada que l’inversor comenci a rebre la renda vitalícia, aquesta tributarà a l’IRPF, segons uns coeficients que s’estableixen en funció de l’edat de l’individu en el moment de constitució de la renda.
Per a una informació més detallada, assessorament i coneixements dels productes, contacti amb nosaltres i demani cita prèvia.
