El TJUE avala les hipoteques amb IRPH sense necessitat d’entregar al client un document informatiu

La Cort Europea matisa al Tribunal Suprem i dona suport a l’ús d’aquest índex per la banca sense necessitat d’entregar al client la informació de la seva evolució durant els dos últims anys previs al contracte.

El IRPH no es pot considerar clàusula abusiva

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea aclareix que l’Índex de referència de préstecs hipotecaris, utilitzats pels bancs d’Espanya fa dues dècades, no es pot considerar necessàriament com una clàusula abusiva, ja que es tracta d’una dada que es va publicar oficialment a Espanya.

No tota clàusula transparent és abusiva

El Tribunal Europeu determina que, si un jutge considera que una clàusula no està redactada de manera clara i comprensible, cal dur a terme un examen per determinar si aquesta clàusula és abusiva. Així, es reafirma en què no tota clàusula transparent és necessàriament abusiva, com ja va resoldre el Tribunal Suprem el novembre de 2019.

Resolució de la qüestió prejudicial

El TJUE  es posiciona a favor del Suprem en relació amb el IRPH, mitjançant Auto de 17 de novembre de 2021, resolent la qüestió prejudicial plantejada de nou pel jutjat de 1a instància 38 de Barcelona, en la que es sol·licitava que el TJUE fos més precís en la seva interpretació sobre l’ús de l’Índex IRPH en les hipoteques. Resolent de la següent manera:

1) L’article 5 de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, i l’exigència de transparència de les clàusules contractuals, en el marc d’un contracte de préstec hipotecari, han d’interpretar-se en el sentit que permetin al professional no incloure en tal contracte la definició completa de l’índex de referència que serveix per calcular un tipus d’interès variable o no entregar al consumidor, abans de la formalització d’aquest contracte, un butlletí informatiu en què es reculli l’evolució anterior d’aquest índex, per la raó que la informació relativa al mencionat índex és objecte de publicació oficial, sempre que, atesa l’existència de dades públicament disponibles i accessibles i de la informació facilitada, si és el cas, pel professional, un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent, estigués en condicions de comprendre el funcionament concret del mètode de càlcul de l’índex de referència i de valorar així, basant-se en criteris precisos i comprensibles, les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, d’aquesta clàusula sobre les obligacions financeres.

2) Quan un òrgan jurisdiccional nacional considera que una clàusula no està redactada de manera clara i comprensible, li incumbeix examinar si aquesta clàusula és «abusiva».

3) La Directiva 93/13 obliga el jutge nacional a oferir al consumidor la possibilitat d’optar entre, per una banda, la revisió d’un contracte mitjançant la substitució d’una clàusula contractual que fixa un tipus d’interès variable declarat abusiu per una clàusula que es remeti a un Índex previst per la llei amb caràcter supletori, i per altra banda, l’anul·lació del contracte de préstec hipotecari en el seu conjunt, quan aquest no pugui subsistir sense aquella clàusula. , i l’anul·lació del contracte de préstec hipotecari en el seu conjunt, quan aquest no pugui subsistir sense aquesta clàusula.

4) La Directiva 93/13 no s’oposa al fet que, en cas de nul·litat d’una clàusula abusiva que fixi un Índex de referència pel càlcul dels interessos variables d’un préstec, el jutge substitueixi, sempre que es compleixin els requisits, aquest índex per un índex legal, aplicable mancant acord en contra de les parts del contracte, quan tots dos índexs es determinen per un mètode de càlcul d’un nivell de complexitat equivalent i el Dret nacional contempla aquesta substitució en els supòsits pacífics en els quals es pretén el manteniment de l’equilibri de les prestacions entre les parts, a condició que l’índex substitutiu reflecteixi efectivament una disposició supletòria de Dret nacional.

5) L’article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13, ha d’interpretar-se en el sentit que, en una situació en la qual un contracte formalitzat entre un professional i un consumidor no pot subsistir després de la supressió d’una clàusula abusiva i, l’anul·lació del contracte deixa al consumidor exposat a conseqüències perjudicials, el jutge pot esmenar la nul·litat de la clàusula substituint-la per una disposició supletòria.

Si necessita assessorament en relació a aquesta matèria pot contactar amb el nostre departament jurídic:  cmasip@cigassociats.com