La successió intestada en les parelles de fet

Quines conseqüències es produeixen per el supervivent de la parella estable, després de la mort de l’altre membre, quan aquest últim no ha atorgat cap testament?

Qui ha conviscut com a parella de fet, en el moment de la mort del seu company, pot adquirir la condició d’hereu, equiparant-se els seus efectes als d’un matrimoni?

En matèria de drets successoris, la normativa catalana equipara la situació de les parelles estables a la dels matrimonis, en els termes de l’article 442-3 del Codi Civil de Catalunya segons el qual:

  • Quan el causant mori havent tingut fills, el convivent parella estable té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir la opció de commutació que li reconeix l’article 442-5.2 del Codi Civil de Catalunya. En relació a l’usdefruit universal del convivent en parella estable, entre d’altres aspectes, cal tenir present que l’usdefruit universal s’extingeix per les causes generals d’extinció del dret d’usdefruit i no es perd, encara que es contragui nou matrimoni o es passi a conviure amb un altre persona.
  • Quan el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es difereix al convivent en parella estable, conservant els pares del difunt el dret a la llegítima.

En tot cas, cal citar l’article 234-14 del Codi Civil de Catalunya, que regula els efectes de l’extinció de la parella estable per mort d’un dels convivents, establint que el supervivent té, a més de la compensació per raó de treball que eventualment li pugui correspondre, els drets viduals familiars reconeguts als articles 231-30 i 231-31 del Codi Civil de Catalunya, que regulen el dret a l’aixovar de la vivenda, l’ús de la vivenda i ser alimentat amb càrrec al patrimoni de l’herència durant l’any següent a la defunció de la seva parella.